blog de la classe de 3r ESO del C.E. San Francisco
divendres, de novembre 03, 2006
comentari imatge_4
Hola! veient que això ja rutlla us deixo una nova imatge per comentar. Segur que us sona d'alguna cosa en 10-15 línies! Vigila què veus!
5 comentaris:
Anònim
ha dit...
Resulta que una dia, uns alumnes d’una classe d'Educació Secundària, van anar d’excursió a la Sagrada Família. Van pujar tots els alumnes a una de les torres d’aquesta. Van estar-hi una estona rondant per allà d’alt, i a l’hora de baixar, es van decidir per descendir de la torre per les escales. Davant hi havia un grupet amb la càmara fent un vídeo, i darrere, n’hi havien tres soques; els primers, van anar molt depressa, i van arribar a una escala de cargol, la qual van baixar fàcilment. Els grupet de darrere va estar-hi una estona cridant fins que hi van arribar. Tots tres van baixar amb molta cura, però un va relliscar i se li va caure la motxilla, tot seguit, va arrencar a córrer. Al arribar els altres dos avall, se'l van trobar plorant perquè se li va trencar una peça de ceràmica que s’havia comprat de la Sagrada Família; entre els altres dos, van consolar-lo i el van portar amb la resta de la classe. Però resulta que un professor el va veure i li va donar la seva figura, l’alumne s’ho va agrair, i tot va quedar en un ensurt.
Després de baixar per l’escala principal, vam haver de recórrer un llarg passadís fins a arribar a unes llarguíssimes escales de cargol. Aquestes eren estretes i fins i tot la Joana, que esta feta un escuradents, se les va veure magres per baixar per allà. Quant estavem a mig camí, un del grup va dir que ja no podia més, que estava molt marejat. Llavors va ser quant un dels monjos de l’església va aparèixer per l’escala, i molt sorprès va dir que si no ens hagués vist probablement ens haurien perdut i no haurien pogut sortir d’allà.
una vegada estàvem per la nit en el carrer,i vam a entrar a una esglèsia molt bonica,allavoren's estávem baixant per les escoles y resulta que les llums es van apagar.Nosaltres teníem molt de por perquè les escales teníen forma de cargol i algunes amigues meves es marejàven. Nosaltres vam començar a cridar com podíem i ningú ens deia res.Al final vam escoltar uns pasos i teníem molt de por, però era un senyor que també es va perdre i ens va ajudar a sortir d'allà.
Una vegada van haver uns nois que es van atrevir a pujar a la torre encantada del castell Sardell , en aquesta torre es deia que havien fantasmes i que qui entrès mai en sortiria .Els nois volien entrar per una aposta que havien fet . Quan van començar a pujar es pensaven que allò no tenia fi i es què amb aquelles escales de cargol,en fi que els nois van continuar pujant fins que van arribar a una porta. En obrir aquella porta es van trobar amb uns nois que els van espantar i en això ells van caure rodolant per les escales.
Hi havia una vegada, una noia molt maca que es deia Raquel. Una nit ennuvolada, se’n va anar de casa seva, perquè estava cansada ja de tot, i va decidir anar a veure la Sagrada Família. Com per la nit estava tancada, va saltar una verga que hi havia, la pobra noia es va fer mal perquè es va caure de boca y es va trencar les dents. La pobra noia sense dents, va entrar a la Sagra Família i va veure que era molt bonica, va entrar per unes escales que eren molt llargues i eren de cargol, llavors un altre cop es va caure i aquesta vegada es va trencar el peu, la pobra noia anava sense dents i coixeta. La nena al final va decidir anar-se’n cap a casa perquè no volia més desgràcies, però abans d’anar-se’n, quan tenia que saltar un altre cop la verga, va caure i es va fer mal aquest cop al braç. La noia va pensar que mai mes s'aniria de casa seva per tonteries com aquelles.
5 comentaris:
Resulta que una dia, uns alumnes d’una classe d'Educació Secundària, van anar d’excursió a la Sagrada Família. Van pujar tots els alumnes a una de les torres d’aquesta. Van estar-hi una estona rondant per allà d’alt, i a l’hora de baixar, es van decidir per descendir de la torre per les escales. Davant hi havia un grupet amb la càmara fent un vídeo, i darrere, n’hi havien tres soques; els primers, van anar molt depressa, i van arribar a una escala de cargol, la qual van baixar fàcilment. Els grupet de darrere va estar-hi una estona cridant fins que hi van arribar. Tots tres van baixar amb molta cura, però un va relliscar i se li va caure la motxilla, tot seguit, va arrencar a córrer. Al arribar els altres dos avall, se'l van trobar plorant perquè se li va trencar una peça de ceràmica que s’havia comprat de la Sagrada Família; entre els altres dos, van consolar-lo i el van portar amb la resta de la classe. Però resulta que un professor el va veure i li va donar la seva figura, l’alumne s’ho va agrair, i tot va quedar en un ensurt.
Després de baixar per l’escala principal, vam haver de recórrer un llarg passadís fins a arribar a unes llarguíssimes escales de cargol. Aquestes eren estretes i fins i tot la Joana, que esta feta un escuradents, se les va veure magres per baixar per allà.
Quant estavem a mig camí, un del grup va dir que ja no podia més, que estava molt marejat. Llavors va ser quant un dels monjos de l’església va aparèixer per l’escala, i molt sorprès va dir que si no ens hagués vist probablement ens haurien perdut i no haurien pogut sortir d’allà.
una vegada estàvem per la nit en el carrer,i vam a entrar a una esglèsia molt bonica,allavoren's estávem baixant per les escoles y resulta que les llums es van apagar.Nosaltres teníem molt de por perquè les escales teníen forma de cargol i algunes amigues meves es marejàven.
Nosaltres vam començar a cridar com podíem i ningú ens deia res.Al final vam escoltar uns pasos i teníem molt de por, però era un senyor que també es va perdre i ens va ajudar a sortir d'allà.
Una vegada van haver uns nois que es van atrevir a pujar a la torre encantada del castell Sardell , en aquesta torre es deia que havien fantasmes i que qui entrès mai en sortiria .Els nois volien entrar per una aposta que havien fet .
Quan van començar a pujar es pensaven que allò no tenia fi i es què amb aquelles escales de cargol,en fi que els nois van continuar pujant fins que van arribar a una porta.
En obrir aquella porta es van trobar amb uns nois que els van espantar i en això ells van caure rodolant per les escales.
Hi havia una vegada, una noia molt maca que es deia Raquel. Una nit ennuvolada, se’n va anar de casa seva, perquè estava cansada ja de tot, i va decidir anar a veure la Sagrada Família. Com per la nit estava tancada, va saltar una verga que hi havia, la pobra noia es va fer mal perquè es va caure de boca y es va trencar les dents. La pobra noia sense dents, va entrar a la Sagra Família i va veure que era molt bonica, va entrar per unes escales que eren molt llargues i eren de cargol, llavors un altre cop es va caure i aquesta vegada es va trencar el peu, la pobra noia anava sense dents i coixeta. La nena al final va decidir anar-se’n cap a casa perquè no volia més desgràcies, però abans d’anar-se’n, quan tenia que saltar un altre cop la verga, va caure i es va fer mal aquest cop al braç. La noia va pensar que mai mes s'aniria de casa seva per tonteries com aquelles.
Publica un comentari a l'entrada